de blanc setí: D'UNA FONDA SOLITUD.

dilluns, 25 de març del 2013

D'UNA FONDA SOLITUD.

L'escull on van a morir totes les onades,
és d'una fonda solitud,
una mossada de mar endins
absolutament desèrtica
d'un fugen les gavines,
car ni els peixos gosarien acostar-se
a la tenebra de la tristesa meva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

SINOPSI

De blanc setí és un llibre de poesia que transcorre a cavall entre la vida i el somni. Neix del vers que es desprèn entre els llençols i que cavalca entre les pàgines del llibre per anar assimilant la impossibilitat de materialitzar els sentiments propis en l’amor. Aquest fet es palesa en la mesura que s’avança en la lectura per constatar que es tracta d’una història que es fon a les mans abans no s’ha fet tangible i que, si existia alguna despulla de sentiment, aquest és tan fràgil com el vidre. L’autora empra la metàfora i la imatge poètica plena de sensibilitat per descriure una història latent que es percep en l’ordre de les pàgines i que induirà els lectors a imaginar cada poema. Un argument invisible que culmina en la constatació, un cop més, que l’oblit també és un bon principi.

Etiquetes

dilluns, 25 de març del 2013

D'UNA FONDA SOLITUD.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada