PARAULES EN SILENCI. PROGRAMA DE RÀDIO PEGO Per Manel Arcos

Paraules en silenci. Programa 39 (dimarts, 5 de novembre de 2013) Per Manel Arcos. 
Aleshores, vam recordar el poemari De blanc setí, de Sandra Domínguez Roig i, alhora, vam gaudir de la música en directe del cantautor Hugo Mas i del membre fundador d'Arthur Caravan, Pau Miquel Soler.

POTSER DEMÀ DE LA VEU DE GEMMA MARTIN

Gemma Martín,
"La señorita Martin"
Ha creat "POTSER DEMÀ" amb el poema "Potser demà"
pertanyent a "DE BLANC SETÍ".

Vull guardar-m'ho aqui, per tenir-ho sempre.

Gemma: Moltíssimes gràcies!

ZEN

Exercici : "Tens la Paraula" 

ZEN

Observo la caiguda de la gota i l’onada expansiva, de sobte s’estén  la sordesa fonètica del mar, que em clama silenci. I s’esmuny de la memòria aquella mirada teva d’escuma arrissada que m’empetitia, que de mi en feia espurna encesa tot  fonent-se al teu pas.  Duc un silenci de pedra, d’ençà que s’ha acomplert l’enèsima profecia de fugir-me, esperit. I m’aflora el vertigen de la perspectiva dels carrers dels pobles, les cantonades que es tanquen enlloc d’obrir-se, i preciso una altra vegada d’aquella aura que em protegeix quan apareixes, un amor callat i subtil que presento dins meu com una energia que em recorre endins i reconforta la meva inacceptable solitud.

Ara, que ja no et sento al meu cervell, encara em sento més sola. Em feies una companyia secreta més enllà del que puguis imaginar. I riure com enyoro riure amb tu, aquest riure que m’esclata com una doll d’aigua barbotejant en trobar-nos, cada cop que creuem els dits per fer-ho tot pregant el dringar dels àngels que m’alerta que tinc a dos metres i escaig l’amor de la meva vida. 

D'UNA FONDA SOLITUD.

 L'escull on van a morir totes les onades,
és d'una fonda solitud,
una mossada de mar endins
absolutament desèrtica
d'un fugen les gavines,
car ni els peixos gosarien acostar-se
a la tenebra de la tristesa meva. 

PARAULES A UN IMMENS HOME PETIT.

Et miro, petit blau, i les bàlbules del cor em fan passes, i voldria obrir amb un cútter una finestra a una alttra dimensió, i fugir com un banc de boira a les dotze, i donar-te la mà pels passadissos del temps, i deixar enrere l'obscur, ràpids, sense que no ens pogués atansar ni l'ombra, et miro petit, blau, i me'n oblido, que sóc petita, m'has fet gran.